(1980) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 febrer 1924 Oxford (Anglaterra) |
Mort | 28 agost 1993 (69 anys) Worcester (Anglaterra) |
Ideologia | Socialisme |
Formació | Corpus Christi College, Cambridge Dragon School Oxford Kingswood School |
Activitat | |
Camp de treball | Història |
Ocupació | escriptor, biògraf, historiador del moviment obrer, activista per la pau, periodista, historiador, novel·lista, historiador de l'edat moderna, activista contra les armes nuclears |
Ocupador | Universitat de Leeds (1948–1965) Universitat de Warwick Universitat de Pittsburgh |
Membre de | |
Moviment | Nova esquerra |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit britànic |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Obra | |
Estudiant doctoral | Eric J. Evans |
Família | |
Cònjuge | Dorothy Thompson |
Fills | Kate Thompson |
Pare | Edward John Thompson |
Germans | Frank Thompson |
Edward Palmer Thompson (Oxford, 3 de febrer de 1924 - Worcester, 28 d'agost de 1993) fou un historiador anglès, militant socialista i pacifista.[1] És conegut pel seu treball històric sobre els moviments radicals britànics del pas del segle xviii al segle xix, en particular, pel seu llibre sobre The Making of the English Working Class («La formació de la classe obrera a Anglaterra, 1963).[2] És autor de destacades biografies, com la de William Morris (1955) i, a títol pòstum, la de William Blake (1993). Va ser alhora un prolífic periodista i assagista, i va publicar també una novel·la de ciència-ficció, The Sykaos Papers, i una col·lecció de poesia.
Fou membre del Partit Comunista de la Gran Bretanya (CPGB) i un dels intel·lectuals destacats del partit durant els anys de la postguerra mundial, tot i que el va abandonar el 1956 a causa de l'oposició a la invasió soviètica d'Hongria.
Després va ocupar un paper clau en la configuració de la nova esquerra (New Left) a Gran Bretanya des de 1958. Des d'una posició independent d'esquerra socialista al marge de l'ortodòxia soviètica i partint d'un marxisme britànic de to heterogeni i separat de la resta de tendències europees, va elaborar una anàlisi pròpia que s'inscriu dins el socialisme humanista: subratllava la pluralitat per sobre dels blocs de classes, amb un gir antropocèntric.
Crític irreconciliable amb els governs laboristes dels anys 1964-70 i 1974-79, va ser un dels líders més destacats del moviment pacifista i contra a l'armament nuclear a l'Europa de la dècada del 1980.